Ajuda? No gràcies

L'investigador David Llistar, al llibre Anticooperació. Interferències Globals Nord-Sud, ens introdueix el terme anticooperació per definir el concepte d’aquella ajuda que en lloc d'ajudar, desajuda.

En el seu llibre, una d’aquelles joies davant la qual et quedes amb la boca oberta (de l'esglai!) apunta que l'actual sistema d'ajuda internacional no és prou potent enfront dels instruments transnacionals. Defineix l’anticooperació com el conjunt d'accions del Nord que afecten directament el Sud, que s’emmascaren en el complex engranatge en el qual es troba immers el mecanisme de l'ajuda i que fan impossible el desenvolupament econòmic dels països del Sud i el fracàs de l'ajuda.

Vegem-ho amb alguns exemples:

• L’anticooperació ambiental: mentre el model de producció i consum del Nord continuï generant impactes com el canvi climàtic o la destrucció de biodiversitat, per molta ajuda que es doni, aquests continuaran afectant negativament a la vida dels pobles del Sud i el seu desenvolupament.

• L’anticooperació militar: Àfrica no produeix armes, les compra al Nord. L’Estat espanyol és el tercer país, després d'EUA i Israel, fabricant d'armes i el primer exportador de municions als països de l'Àfrica Subsahariana.

• L’anticooperació del comerç internacional: el sistema d'ajuda internacional està totalment encastat amb els interessos de les empreses transnacionals. El dispositiu de la política exterior acaba resolent més els problemes de les empreses que els problemes que pugui tenir el país pobre.

• L’anticooperació del deute extern: encara que enviem molts diners, la regió més pobra del planeta envia al Nord 1.500 milions de dòlars més dels quals rep.

Són alguns exemples amb els quals David Llistar ens demostra que l'ajuda al desenvolupament, definida de la forma actual, no resoldrà mai un problema que requereix una anàlisi integral, multidimensional i sistèmica.
























Imatge de THE BIG PICTURE. BOSTON.COM http://www.boston.com/bigpicture

Ayuda? No gracias

El investigador David Llistar, en el libro Anticooperació. Interferències Globals Nord-Sud, nos introduce el término anticooperación para definir el concepto de esa ayuda que en lugar de ayudar, desayuda.

En su libro, una de esas joyas ante la que te quedas con la boca abierta (del susto!) Apunta que el actual sistema de ayuda internacional no es suficientemente potente frente a los instrumentos transnacionales. Se refiere a la anticooperación, como el conjunto de acciones del Norte que afectan directamente al Sur, y que están enmarcadas en un complejo engranaje en el que se encuentra inmerso el mecanismo de la ayuda, y que hacen imposible el desarrollo económico y provoca el fracaso de la ayuda.

Veámoslo con algunos ejemplos:

• La anticooperación ambiental: mientras el modelo de producción y consumo del Norte continúe generando impactos como el cambio climático o la destrucción de biodiversidad, por mucho ayuda que se dé, se continuará impactando negativamente en la vida de los pueblos del Sur y su desarrollo.

• La anticooperación militar: África no produce armas, las compra en el Norte. El Estado español es el tercer país, después de EEUU e Israel, fabricante de armas y el primer exportador de municiones a los países del África Subsahariana.

• La anticooperación del comercio internacional: el sistema de ayuda internacional está totalmente empotrado con los intereses de las empresas transnacionales. El dispositivo de la política exterior acaba resolviendo más los problemas de las empresas que los problemas que pueda tener el país pobre.

• La anticooperación de la deuda externa: aunque enviamos mucho dinero, la región más pobre del planeta envía al Norte 1.500 millones de dólares más de los que recibe.

Son algunos ejemplos con los que David Llistar nos demuestra que la ayuda al desarrollo, definida de la forma actual, no resolverá nunca un problema que requiere un análisis integral, multidimensional y sistémica.























Imagen de THE BIG PICTURE. BOSTON.COM http://www.boston.com/bigpicture