Programes d’integració d’immigrants. Funcionen?

Diferents països de la UE, com Alemanya, França i Holanda, han posat en pràctica programes específics per a la integració social d’immigrants, els anomenats “exàmens de ciutadania”. Són, fins i tot, condicions jurídiques obligatòries per a què col·lectius d’immigrants siguin inclosos en la societat receptora de manera vinculant.

Aquests programes d’integració consisteixen en l’adquisició de competències lingüístiques i cíviques, a través de cursos de llengua i educació cívica i cultural, per tal que els immigrants adquireixin coneixements sobre aspectes culturals, socials i econòmics del país. Aquests consten d’una prova final d’avaluació de competències després de realitzar al voltant de 600 hores de llengua i 30 hores d’educació cívica.

Dit això, i abans que alguns polítics pensin en aplicar un model similar a casa nostra, la pregunta que ens hauríem de fer és si aquests programes realment funcionen.

S’ha discutit molt entorn l’efectivitat dels programes d’integració per a nous immigrants. Bona part de la crítica rebuda se centra en què aquests programes els hi manca polítiques d’integració dels immigrants en el mercat laboral, ja que bàsicament, es tracta d’unaassimilació cultural, més que una integració socioeconòmica eficient.

Les avaluacions fetes d’aquests programes posen de manifest una efectivitat limitada, ja sigui perquè no s’arriba a les competències lingüístiques, l’alt índex d’abandonament existent, o perquè encara no s’ha pogut demostrar que la participació en aquests programes hagi reforçat les oportunitats dels immigrants en el mercat laboral.

Què falla?

A Alemanya, França i els Països Baixos, al llarg dels últims anys, la percepció de fracàs de la integració dels immigrants ha arribat a situar-se en una posició ben destacada de la seva agenda. Alguns exemples són els incidents als suburbis de París, la polarització dels sistemes polítics, especialment l’holandès, que ha acabat amb les idees inicials d’integració.

Tot això ens porta a pensar que el model falla perquè el col·lectiu immigrant no se l’implica en l’elaboració de les polítiques d’integració. Només si s’entenen les necessitats concretes de les persones afectades, els factors de migració i les seves arrels culturals, econòmiques i socials, es pot dissenyar un programa d’integració que realment funcioni i no només un examen “passa o no passa” com a resposta institucional lineal i mecànica.










A French high school student faces riot gendarmes during a student demonstration at the Place de la Republique in Paris October 19, 2010. (REUTERS/Gonzalo Fuentes)

http://www.boston.com/bigpicture/2010/10/france_on_strike.html

http://archives.jeromebonnet.com/1-12-David_Lynch_2009.htm
Michand Dendoune va néixer el 1928 a Algèria, que en aquell temps era colònia francesa, però viu a França des de la dècada de 1960. Primer va treballar d’obrer, més tard a l’empresa Renault i finalment com a jardiner en un hospital. Va viure durant un temps, amb la seva dona i els seus primers fills, en una petita habitació als afores d’una ciutat, després es va traslladar a un pis més ampli, i així va tirar endavant una família composta per nou membres. Mai no ha obtingut la nacionalitat francesa.

Programas de integración de inmigrantes. ¿Funcionan?

Diferentes países de la UE, como Alemania, Francia y Holanda, han puesto en práctica programas específicos para la integración social de inmigrantes, los llamados "exámenes de ciudadanía". Son, incluso, condiciones jurídicas obligatorias para que colectivos de inmigrantes sean incluidos en la sociedad receptora de manera vinculante.

Estos programas de integración consisten en la adquisición de competencias lingüísticas y cívicas, a través de cursos de lengua y educación cívica y cultural, para que los inmigrantes adquieran conocimientos sobre aspectos culturales, sociales y económicos del país. Estos constan de una prueba final de evaluación de competencias después de realizar alrededor de 600 horas de lengua y 30 horas de educación cívica.

Dicho esto, y antes de que algunos políticos piensen en aplicar un modelo similar en nuestro país, la pregunta que nos deberíamos hacer es si estos programas realmente funcionan.

Se ha discutido mucho acerca de la efectividad de los programas de integración para nuevos inmigrantes. Buena parte de la crítica recibida se centra en que estos programas les faltan políticas de integración de los inmigrantes en el mercado laboral, ya que básicamente, se trata de una asimilación cultural, más que una integración socioeconómica eficiente.

Las evaluaciones realizadas de estos programas ponen de manifiesto una efectividad limitada, ya sea porque no se llega a las competencias lingüísticas, el alto índice de abandono existente, o porque todavía no se ha podido demostrar que la participación en estos programas haya reforzado las oportunidades de los inmigrantes en el mercado laboral.

¿Qué falla?

En Alemania, Francia y los Países Bajos, en los últimos años, la percepción de fracaso de la integración de los inmigrantes ha llegado a situarse en una posición muy destacada de su agenda. Algunos ejemplos son los incidentes en los suburbios de París, la polarización de los sistemas políticos, especialmente el holandés, que ha acabado con las ideas iniciales de integración.

Todo esto nos lleva a pensar que el modelo falla porque el colectivo inmigrante no se le implica en la elaboración de las políticas de integración. Sólo si se entienden las necesidades concretas de las personas afectadas, los factores de migración y sus raíces culturales, económicas y sociales, se puede diseñar un programa de integración que realmente funcione y no sólo un examen "pasa o no pasa" como respuesta institucional lineal y mecánica.