dimarts 19 de juliol de 2011

Una altra forma de viure / Otra forma de vivir

Serge Latouche en el seu llibre “L’Altra Àfrica” es qüestiona a sí mateix perquè si Àfrica és un vaixell a la deriva amb més de 800 milions de persones, no tots són esquelets famolencs que escapen de la guerra o viuen de la caritat internacional.

Àfrica, que no respon a la lògica del sistema capitalista imperant, sobreviu gràcies a mecanismes redistributius, d’ajuda mútua i de solidaritat. L’economia informal, les conegudes “tontines” (likelemba al Congo), consistents en préstecs o dons de diners, facilita que moltes famílies i persones de manera individual, i les dones especialment, puguin respondre a l’exclusió a través d’altres formes d’organització econòmica.

La consolidació del social i les relacions de parentesc, front l’individualisme, és el que ho fa rutllar. El pilar fonamental és l’esperit de donar i rebre, i els vincles entre les persones.

Com sabeu, la llengua és una clara expressió de les arrels culturals d’una comunitat. M’agradaria explicar-vos una curiositat. Resulta que a les principals llengües d’Àfrica sud-sahariana no existeix un mot per designar la paraula “pobre”. Les paraules que s’utilitzen per traduir-la sovint volen dir “orfe” o absència de suport social, més que absència de mitjans econòmics.

És doncs pobre qui es manté al marge de les relacions socials? Estem en un moment on tenim la necessitat urgent de restaurar i inventar noves relacions i concepcions de la riquesa i la pobresa. Potser cal pensar en una altra forma de viure.




Serge Latouche en su libro "La Otra África" se cuestiona a sí mismo porque si África es un barco a la deriva con más de 800 millones de personas, no todos son esqueletos hambrientos que escapan de la guerra o viven de la caridad internacional . 
 
África, que no responde a la lógica del sistema capitalista imperante, sobrevive gracias a mecanismos redistributivos, de ayuda mutua y de solidaridad. La economía informal, las conocidas "tontinas" (likelemba el Congo), consistentes en préstamos o donaciones de dinero, facilita que muchas familias y personas de manera individual, y las mujeres especialmente, puedan responder a la exclusión a través de otras formas de organización económica. 
 
La consolidación de lo social y las relaciones de parentesco, frente al individualismo, es lo que lo hace funcionar. El pilar fundamental es el espíritu de dar y recibir, y los vínculos entre las personas. 
 
Como sabéis, la lengua es una clara expresión de las raíces culturales de una comunidad. Me gustaría contarles una curiosidad. Resulta que en las principales lenguas de África sub-sahariana no existe una palabra para designar la palabra "pobre". Las palabras que se utilizan para traducirla a menudo quieren decir "huérfano" o ausencia de apoyo social, más que ausencia de medios económicos. 
 
¿Es pues pobre quien se mantiene al margen de las relaciones sociales? Estamos en un momento donde tenemos la necesidad urgente de restaurar e inventar nuevas relaciones y concepciones de la riqueza y la pobreza. Quizá hay que pensar en otra forma de vivir.

Imatges de THE BIG PICTURE. BOSTON.COM http://www.boston.com/bigpicture



3 comentaris:

Tender Epithelium ha dit...

Avui, més que mai, gràcies per fer-me immensament rica.

"I am the master of my fate;
I am the captain of my soul."

Permet-me posar BSO al teu post, aquest cop gràcies a la Maruja (guapa!): http://www.youtube.com/watch?v=Gt0pS0qh4-U&feature=youtu.be

Això és un kilombo! ha dit...

Aquest és el poema que inspirava a en Madiva. Ahir va ser el seu aniversari.
La Maruja, com sempre, té el do de l'oportunitat!

Tender Epithelium ha dit...

Inspirant-te amb en Madiva i amb les paraules d'en William Ernest Henley encentaves el 2011. És per aquesta raó que el conec!